De Cap Nord a Tromso

Hola gent, ja tornem a ser aquí, la veritat és que enmig dels fiords és impossible trobar wifis, bàsicament perquè no hi viu ningú. Una casa quí una casa allà. Bé anem al grà, en l'última conexió us vam explicar tot el tema de cap Nord, bé doncs, l'endemà al matí (17-7) amb una boira de mil dimònis, vam deixar la plataforma de Cap Nord i vam recular per tota l'illa de Mageroya no sense abans fer una ràpida vista al poblet de pescadors de Skarsbag i al poble més important de l'illa Honnigsvag de 3600 habitatns ( tota una multitud en aquestes latituds). Vam tornar a travessar el túnel sota el mar i varem desfer el nostre camí fins ben aprop de lakselv ons ens vam desviar per la E6 en Direcció a Alta. Portavem encara gravats els paisatges espectaculars que haviem vist en el viatge a cap nord i el paisatge va començar a ser planer amb arbusts, potser el viatge a cap nord serà el millor paisatge que veurem?. Quina gran equivocació. als pocs quiòmetres vam començar a pujar i a pujar i el paisatge va esdevenir de nou un paisatge feréstec i espectacular, amb força congestes de neu, aigua i llacs per tot arreu i la carretera que pujava i pujava. Vam travessar una mena de port d'alta muntanya. Ho diem pel paisatge i no per l'altura, segurament no estavem a mes de 600 o 700 metres sobre el nivell de mar. Després d'això vam comnçar a divisar el Altafjord o Fiord d'Alta.

Apunt històric: "En aquest fiord s'hi amagaven els vaixells de guerra alemanys durant la segona guerra mundial, i un d'ells, el Tripliz, un dels més importants destructors de la flota alemana, va ser seriosament danyat per dos minisubmarins anglesos que realitzaven tasques d'espionatge. El Vaixell va ser reparat a Alta però no va tornar a ser mai més el temunt destructor alemany".

Un cop arribats a la població d'Alta ens vam dirigir cap al camp de gravats rupestres de Alta, declarats patrimoni de la humanitat, i què voleu que us diguem, ens embla que a més aquests noruegs els han repintat per sobre perquè es vegin millor.

Continuem el camí cap a Tromso però abans ens parem a fer nit al costat del Fiord Lang. Això dels Fiords hi ha qui diu que: vist un vistos tots. Mirat fredament si, però tots tenen alguna cosa especial que els fa diferents de la resta, un far, una glacera, un poblet amb quatre cases pintades, una mica de pluja i l'arc de Sant Martí ( aquí se'n veuen per dar i per vendre ).

Ahir al matí dia 18 el principal objectiu era visitar la glacera de osko, la unica de Noruega que té una llengua que desemboca directament al mar, i tant que ho fa, però des de un parell de cents de metres d'altura. Després de caminar una horeta ens vam poder acostar a la glacera però quedava molt i molt lluny per acabar-hi d'arribar a peu i el camí era força desastrós i perillós o sigui que ens la vam mirar de lluny i vam recular. Contiuavem el nostre camí cap a Tromso i la decisió era, fem els 200km de volta per als fiords o bé agafem un parell de ferrys i ho deixem ens uns 40, la Maria ( encara no coneixeu a la Maria? és una noia que viu dins un aparell que es diu gps i no calla mai, ara sí, és força educada i espavilada perquè coneix a per tot ). Doncs això, que la Maria tamé deia que agafessim els ferrys o sigui que després d'esperar el primer una mitja horeta, hi carreguem l'autocaravana i cap dins i després 20 km de conducció un altre. Després de tot això hem fet nit a 25 km de Tromso, ciutat on estem ara i la veritat és la més gran que hem vist, segurament és força bonica però esta plovent força i no creièm que la poguem gaudir del tot així que... a veure si para i anem a donar un volt.

Després d'aquí ens dirigirem cap a les illes Lofoten
(fotos dels fiords d'Alta i Land)
Apa fins al pròxim wifi

Roger i Laura