71º 10' 21"

Hola a tothom, portem ja a sobre 5290,3 Km i Som a 71º 10’ 21” de latitud Nord, o més ben dit, a Cap Nord. Un complex turístic preparat per acollir als centenars de persones que cada dia pugen aquí a dalt, a veure el sol de mitjanit. Molts d’ells enfilats en autobusos d’algun touroperador que els porta a les 23:00 i a les 00:30 els recull i els torna als hotels o creuers dels que han vingut. Però aquí també hi ha altre gent que hi ha arribat com a fita del seu viatge, ja sigui amb cotxe, cotxe i caravana, autocaravana, moto i finalment els més agosarats de tots, els que és mereixen, almenys, la nostra admiració: els biciclistes. Cap Nord és al capdamunt de l’illa de Mageroya i s’hi arriba a través d’un túnel de 7 km que aquests noruegs han construït sota el mar ( abans s’hi arribava amb un transbordador).

Ja sabíem que tot això del Cap Nord era un gran muntatge turístic, però, ara que hi som també tenim una sensació especial, la veritat que més que el Cap Nord en si, el més bonic de tot és el viatge fins aquí d’alt. La carretera que va vorejant el fiord Porsanger va passant amb el mar a un costat i els penya segats a l’altre, la vegetació es redueix a prats d’herba i no hi ha ni un sol arbre ( aquí a l’hivern hi deu fer fred de veritat), i tot això amb algun poblet amb les seves cases de colors vius de tant en tant tacant el verd i el blau del paisatge i algun ramat de rens inconscients passejant per la carretera. En definitiva que la turistada val la pena per tot el que hi ha per arribar-hi.

Tot això per dir que passarem dos dies a la plataforma de Cap Nord, des d’ahir dia 15 al vespre fins demà al matí. Aquí estem acompanyats d’almenys un centenar de autocaravanes i caravanes. És divertit perquè quan alguna de les que està a primera fila del penya segat marxa, automàticament una altre es posa en el seu lloc. Nosaltres estem a primera fila des d’aquest matí jejeje.

Parlant de tot, ahir feia molt vent i força fred però vam poder veure el sol de mitjanit. A les 00:00 mirant cap al nord, el sol lluïa bastant baix a l’horitzó però molt lluny encara de pondre’s, vam tenir molta sort. A més a més cap a l’altre cantó, o sigui mirant al sud, s’acostava una tempesta, o sigui que el sol tant baix a l’horitzó per un costat i la tempesta per l’altre ens van obsequiar amb un magnífic arc de sant Martí. Amb tot, la tempesta va acabar arribant i ens vam refugiar dins del complex de bars restaurants sales d’exposicions i altres negocis . Finalment a les 2:30, amb el sol brillant vam retirar cap a caseta morts de cansament.

Avui ha estat fent vent , boira i pluja tot el dia, ha estat un dia de relax, llegint, mirant fotos. Sembla que avui el sol de mitjanit no es deixarà veure, ens sap greu per als pobres que arribaran avui. Nosaltres tornarem a sortir a treure el cap, com serà que no tregui el nas per l’horitzó i ens deixi fer alguna foto.

Posat aquí al Cap Nord vull fer un recordatori homenatge a tots amb els que l’any 1995 , amb dues furgonetes carregades amb 14 persones vam arribar aquí dalt i vam tornar a baixar amb 14 dies ( és ven bé que no sé què teníem al cap jajajaja ) . En Patx, en Xetes, en Mon, en Vallejo, en Coto, l’Anna Soler, la Raquel Rovira, en Severí, en Rúbio, en Toni Font, en Galli, l’Abel, jo i l’últim component que no recordo qui era ( perdoneu) Per tots vosaltres, no ho tornéssiu a fer mai mes!!!!, almenys en tants pocs dies.

Fins al pròxim wifi
Roger i Laura