dilluns, 14 de juliol del 2008
Hamminberg, en nostre cap Nord
Hola gent, tenim un munt de coses per explciar-vos o sigui que anirem a pams. Ahir dia 13 de Juliol va ser un dia bàsicament ornitològic. vam anar creuant tota la peninsula de Varanger fins a Vardo i allà vam agafar una llanxa que ens va portar a l'illa de Hornoya. No hi ha paraules per descriure la sensació només arribar, enmig de la espessa boira es va començar a sentir una xiscladissa i de sobte va aparèixer retallada en la boira la silueta dels penyasegats de l'illa coberts per milers i milers d'aus. Diferents espècies de gavià, corbs marins, gavots, somorgollaires frarets, paràsits... durant 4 hores vam estar caminant per l'illa observant i fotografiant les aus, la veritat és que va ser impressionant i la boira, malgrat impedir una mica la visió i unes bones fotografies, hi va donar un aire de misteri tot curiós. A les 15:45 el norueg ferrenyo ens venia a recollir o sigui que haviem de ser a l'embarcador si no voliem quedar-nos a passar la nit a l'illa ( quin fred ). La tornada amb la llanxa va ser, per dir-ho d'alguna manera, freda. 10 minuts sobre el mar de Barens a tota castanya amb una llanxa i amb una boira de mil dimonis fa agafar fred a qualsevol.
Pels aficionats als "pajarus" també dir-vos que al matí ens vam afartar de veure aguiles marines (haiaetus albicillaparades a la vora del mar sobre les pedres.
Després de refer-nos una mica del fred a la autocaravana vam decidir anar cap a hamminberg, la veritat, vam estar a punt de no anar-hi i sort que al final vam pendre la decisió de fer els 40km que hi ha fins a hamminberg perquè creièm que són els millors 40km de carretera que hem fet mai. El paisatge comença semblant al del pirineu català ( coll de la creueta mes o menys) però mica en mica, quan la carretera boreja el mar, el paisatge es va tornant més i més feréstec. Roques punxegudes i esmolades que surten de per tot, camps de codols, rierols que desemboquen al mar,congestes de neu, una carretera de 2,5 metres d'amplada ( amb algun apartador per creuar-te amb els possibles cotxes ) i una solitud extrema. A més a més amanit amb una boira que anava entrant i sortint del mar, en definitva, UNA PASSADA!!!!. Bé tot això era per anar a parar a Hamminberg, l'últim poble d'europa ( i així ho marca també el GPS "Hammingberg end of europe") . Aquest és un poble de pescadors abandonat als anys 60 i que ara serveix per algun Norueg agosarat que hi vé a passar el poc estiu que hi ha per aqui a dalt. Bé que vam parar al final de una carretera que no portava a enlloc més, era el final. Davant nostre el mar de Barents i la maleida boira que ara si que enlloc de donar un aire de misteri ens donava més aviat un aire de ràbia ja que un dia més no ens va deixar veure el sol de mitjanit. Abans de sopar vam sortir a donar un voltet per allà fora, un ambientàs de mil dimònis, 4 autocaravanes i furgonetes mes tots tancats a dintre pel vent i el fred (8,5º). O sigui que hem passat la nit a un dels molts finals del món que hi ha escampats pel planeta.
Avui hem recollit i hem desfet la carretera altre cop cap a Vardo ( ha tornat a ser impressionant tot i ser la segona vegada) i hem anat vorejant tota la peninsula de Varanger en sentit contrari al del passat divendres. Ara ens dirigim cap al cap nord, aquest serà segurament més al nord que Hammingberg, però serà també molt més turístic, però posats aqui a dalt seria un pecat no anar-hi , hi tenim 300 km de no res. Però per nosaltres el nostre cap nord ha estat i serà Hamminberg THE END OF EUROPE
(fotos Fraret amb peix i carretera a Hamminberg)
Fins al pròxim wifi
Roger i Laura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola!
Aquí l'Íngrid, la Concep i les Núries deleitant-nos de la vostra aventura. Apa quin tou d'ocells! La màquina ja deu treure fum, i la Laura deu volar! Us anirem seguint.
I visca el Barça!
Bones!!!!!
k beeee k sona tot, disfruteu molt això i tb aprofiteu passar fred a l'estiu ;). No cal dir que tireu moltissimes fotos ehhh jeje. Va un petó i una abraçada molt forta.
ALBA
Ei hola veïns!
Ke tal. ja veiem que aneu seguint bé el recorregut, Quines fotos més guais, és molt bonic. Us anirem seguint. Records.
Ramon i Cristina.
Quina enveja!!!
Avui hem passat llista ja portes unes quantes faltes!!!, no se que penses fer...
Bé aqui com sempre 4 i el cabo, esperem que les teves fotos animin una mica l'ambient!!!
Records dels de l'Agrupació de les fotos.
Hola Roger!!!
Trobo molt bé que facis turisme per aquests mons de Déu, ara com Sancti Petri de Torilione i el bosc de la Grevolosa res home; per cert explica anècdotes, que si trobes un norueg que sigui del Barça, que menji pa amb tomàtet i a veure quans catalans trobes, perquè segur, segur que en trobaràs. GUS, arxiver de Sant Pere
Laura... al final no ens quedarà més remei que endinsar-nos en el fabulós món de la fotografia i dels ocells per seguir el ritme dels Vakés...
Ja ho diuen: si no els pots vèncer... "únete a ellos"...
D'aquí 4 dies ens comprarem unes càmares més bones que les seves.. je je!
Quin parell de craks!
Records i muas!
Publica un comentari a l'entrada