Déu meu quina carretera

Hooooooooooola què tal

Bé gent, això malauradament es va acabant, si noi ja queden poquets dies i la sensació malgrat una mica de cansament ( val a dir que els últims dies no hem parat eh?), és que ha passat volant. Bé avui us escrivim des de Bergen i abans d’explicar-vos quatre coses de la ciutat us farem cinc cèntims del camí fins arribar aquí-

Evidentment l’opció de fer el port de muntanya enlloc del túnel de 24 km va guanyar per majoria aplastant 2 a 0 i per tant amunt i crits. Sense enganyar-vos, és la pitjor carretera que hem fet mai en el sentit de estreta, dolenta, dreta (principalment els últims 15km de baixada). Però bé , anem a pams. La carretera puja per una vall amb un riu força cabdalós que forma bonics salts d’aigua ( com a tot arreu en aquest país ) , mica en mica van desapareixent els arbres i el paisatge va adquirint un aspecte de molt alta muntanya. Moltes congestes de neu i llacs i rierols per tot arreu. Un cop a dalt ( no estàvem pas a mes de 800 metres ) hi ha com una mena d’altiplà amb grans extensions de llacs i rocs a per tot arreu. Tot això és l’aperitiu del què ve després. La carretera comença a baixar amb pendents de fins al 10%, molt a poc a poc i tocant poquet els frens anem baixant fins al mirador sobre el fiord. Què voleu que us diguem, doncs... una passada. El mirador és com una mena de passarel.la estreta penjada al buit sobre el fiord, al final un vidre molt gruixut inclinat, o sigui que dona la sensació que estàs penjat al buit. I el no va més. Hi ha un parell de lavabos amb una super finestra transparent ( total com no sigui des de l’altre cantó del fiord no et veu ningú). Segur que és el lavabo amb millors vistes del món. Bé al què anàvem. Després del mirador la carretera es converteix en un mal son. Molt però que molt estreta i baixa serpentejant amb la paret de pedra a un costat i el cingle a l’altre i de tant en tant un apartador per creuar-te amb els que van en sentit contrari, i tot de paelles per anar baixant. El que us hem dit, la pitjor que hem fet mai, si fa no fa com la de pujar a Bellmunt des de l’aparcament.

Després de la carretera vam haver de parar a descansar una mica i vam aprofitar per dinar al costat del fiord. A la tarda vam anar seguint el camí cap a Bergen però com que anem bé de temps vam agafar una carretera secundària per fer un altre port de muntanya, el vikafsjell. Altre cop la decisió encertada. Havíem vist fotografies d’aquest port amb la carretera i parets de neu de més de tres metres a banda i banda. En aquesta època de l’any de parets de neu res de res però si que encara en queda molta i altre cop el paisatge molt però que molt bonic. Vam arribar fins a la localitat de Vik ( aquí no hi fan mercat el dissabte o sigui que la mare i l’àvia no cal que hi vinguin) la vam visitar i un cop sopats vam decidir que seria molt més bonic dormir dalt del port i com que la carretera d’aquest port està força bé, cap amunt i nit a dalt de tot. Evidentment en aquests llocs hi fa fred i avui al matí ens hem llevat amb només 10º i una ovella que només obrir la porta de la l’autocaravana ja entrava cap dins ( deuria sentir l’olor de l’esmorzar) . Bé avui hem continuat camí cap a Bergen ( sembla que no hi arribem mai més eh?) i a mig camí només hem parat a veure un salt d’aigua, el Tivindefossen, com sempre molta aigua. A mitja tarda hem arribat per fi a Bergen. Hem aparcat en un lloc on estava prohibit per autocaravanes però n’hi havia d’altres. Res que hem pensat que ens faríem els suecs ja que el lloc era ideal i prop del centre. Hem visitat una mica la ciutat, principalment la façana del port amb les seves cases de colors declarades patrimoni de la humanitat. També hem anat al mercat de peix i hem comprovat que alguns dels joves que despatxen salmó, balena, centollos, gambés i caviars diversos, son catalans. Demà al matí els hi anirem a comprar alguna cosa.

Quan hem tornat al parquing hi havia un cartell de prohibit aparcar encara més gran i on deia que si no treies el vehicle el trauria la grua, i no volem ni arribar a pensar quan deu valer anar a buscar el cotxe al dipòsit aquí, o sigui que hem marxat. L’opció d’anar a aparcar a l’àrea d’autocaravanes no ens agradava gaire perquè era en un lloc molt lleig molt apretats, força lluny i pagant o sigui que hem donat mil voltes per Bergen i voltants i hem trobat un lloc força lleig, gens apretats, més lluny i gratuït o sigui que dormirem aquí. El centre està a 3 km cop de bici i vinga. Esperem que demà no plogui, la tarda s’ha comportat molt bé però a Bergen diuen que hi plou 300 dies a l’any i els altres 65 potser també. Ara mateix a les 22:45 plou força. Després de Bergen ens dirigirem cap a Oslo fent una parada en el camí segurament no serà fins allà on trobem un altre wifi.

Apa molts records i fins al pròxim wifi
Fotos: mirador sobre l’Aurafjorden, carretera cap a vik i Bergen

Roger i Laura