Noruega no ens deixa de sorprendre.

Hooooooooola què tal

Rentant roba si, us vam deixar que rentavem roba. Doncs... l’assecadora vinga a voltar i a voltar i no va assecar res de res. Dues maquinades de roba a les 8 del vespre, sense gens d’aire ni enlloc per estendre. Solució: Calefacció de l’autocaravana a tope i anar posant roba als sortidors d’aire calent i paciència. Una mica d’estesa per fora el port. Fèiem una pinta a gitanos que no us ho podeu imaginar. A part d’això, tot bé.

Ahir dia 2 ens vam despertar d’hora per poder acabar d’assecar com vam poder una mica de roba ( per cert, sort que no la vam deixar a fora perquè va ploure tota la nit) i vam continuar el camí cap a Geiranger. Ferry i carretera de les àguiles. Una carretera que va pujant per una bonica vall i que quan arribes a dalt cingle al canto i unes impressionants vistes, des de un espectacular mirador sobre el fiord Geiranger , un dels més bonics de noruega amb parets literalment verticals que cauen al fiord i inumerables salts d’aigua que cauen directament al mar. Aquí hi paren molts creuers i grossos. Porten la gent amb barques del creuer al poble ( que no té res d’interessant a part de botigues per guiris). Nosaltres hem de travessar el fiord Geiranger per seguir la nostra ruta i hem d’agafar un ferry aquest és molt més llarg que la resta ( uns 70-80min) i per tant és força més car, però el trajecte val la perna, Recorres aquests petit però bonic fiord. I vas veient els salts d’aigua a per tot arreu i gorges com la gorja del diable (ja us podeu imaginar lo feréstega que és pel nom). Haurieu de sentir com ressonen les sirenes dels vaixells dins d’aquestes immenses parets de pedra ( i els trons de la nit), fa posarl els pèls de punta. El ferry ens va deixar a Hellesylt on vam parar a dinar i a comprar una miqueta.

L’objectiu de la tarda era arribar al parc nacional de Jostedalsbreen i visitar la llengua de la glacera briksdalbreen.. La carretera que puja cap a la glacera és sorprenent ( se’ns estan acabant els adjectius per explicar-vos com és tot això) quan et fixes en el color de l’aigua del riu ja et dones compte que és un riu glacial. Aquell color blau turquesa tant clar. El riu es va aturant enmig de la vall formant grans llacs d’aigües netes i tranquiles amb algunes granges de colors tacant de tant en tant el verd del paisatge i amb el seu reflex el blau de l’aigua. La carretera va pujant molt suau durant uns 25 km i ja comences a entreveure unes grans parets escarpades amb grans masses de gel penjades i salts d’aigua a per tot arreu. Quan arribem al final de la carretera ens adonem que la llengua de la glacera que hem estat veient gran part del camí no és la que busquem i hem de deixar l’autocaravana i desviar-nos durant uns 45min a peu per arribar al peu de la llengua del brikdalsbreen. Molt bonic, una llengua que desemboca en un preciós llac. ( En fotografies hem vist que aquesta llengua de la glacera havia estat molt més gran i bonica però noi l’escalfament del planeta no perdona i ha retrocedit força). Malgrat tot la caminada val molt la pena. No ens vam acostar a la glacera perquè hi ha cartells que adverteixen del perill de caiguda de pedres i principalment de col•lapses de gel. Hi ha força inconscients que s’hi acosten fins a tocar-la. Asseguts en una pedra prop del llac vam poder escoltar el cruixir d’algun tros de gel trencant-se, no se, és com un soroll que transmet una mena de cosa, un catacrac que et fa pensar que s’acaben de moure moltes i moltes tones de gel i la veritat “acollloneix” una mica, vam estar a punt de fotre un xiulet a la gent que estava allà prop de la glacera però no en sabem de fer-ne de potents. De tornada vam passar per un altre camí i ens vam, més ben dit, em vaig afartar de gerds. Vam dormir al costat d’un llac amb la llengua de la glacera al fons de la vall ( ja ho veièu, una habitació amb vistes).

Avui dia 3 hem continuat el nostre camí continuant cap el sud, avui, sense enganyar-vos hem fet més de 30km de tunels, dos d’ells d’uns 7km ( aquests noruegs son com talps) i hem pujat una preciosa vall per poder anar a veure una altre llengua del glaciar Jostedalsbreen, la Boyardsbreen ( ens sembla ara no trobem el nom) molt gran i amb un llac ple de trossets petits de gel flotant. Tots els paisatges d’avui eren d’una inmensitat que es fa molt difícil reflexar en les fotografies però la veritat és que ahir i avui ens hem sentit petits, molt poca cosa comparats amb aquests grans cims, parets de pedra, glaciars, llacs, valls ... Per acabar el dia ens hem acostat a veure una església vikinga a Borgum tota de fusta molt xula. Estem dormint al costat del túnel per a cotxes més llarg d’europa 24,5km ( ja us ho diem que son talps) l’alternativa és una molt llarga però molt i molt bonica carretera de muntanya. Segur que la segona opció guanyarà perquè els túnels són a tot arreu iguals, com el de Sant Quirze més o menys però una miqueta més llargs.

(fotografies: llengua glacial del brikdalsbreen, llac de la vall del brikdalsbreen i salt d'aigua de les set germanes sobre el fiord Geiranger)
Apa doncs, amb roba neta i alguna encara una miqueta humida

Fins al pròxim Wifi

Roger i Laura