Hoooooooola què tal.
Bé ja ho veieu, sembla que aquí ja comencen a abundar els wifis. Us vam deixar a Alesund i marxavem cap a l’illa de Runde. Vam arribar a Runde el 30 cap allà a les 22:30, just per veure la posta de sol que us ensenyem a la fotografia. Sopar i dormir. A mitja nit una tempesta de mil dimònis i l’endemà al matí, com no, una boira de dos mil. De totes maneres agafem tots els trapaus ( càmera, objectius, tripode prismàtics ... ) i cap amunt. L’illa és un gran penya segat d’uns 300m d’altura i per tant aquests 300 metres s’han de pujar. Després de caminar una horeta encara no havíem vist cap colònia d’ocells i... a sobre es va posar a ploure, però a ploure de veritat. Vam quedar xops com ànecs però de dalt a baix. Arribem a l’autocaravana i ens vam haver de canviar tot, tot i tot. Com que som molt tossuts i a la tarda va millorar el temps, ho vam intentar per la cara sud de l’illa. Un altre camí de cabres per pujar el penya segat i vam poder observar unes vistes fantàstiques. No vam veure cap gran colònia d’ocells però vam poder veure àguiles marines i àguiles daurades. A més a més al final de la caminada vam poder veure de molt lluny una colònia de Mascarells. Objectiu complert. Molt cansats per les dues pujades i les dues baixades agafem l’autocaravana i reculem fins gairebé Alesund.
Avui ha estat un molt bon dia, tan pel què fa al temps com per les coses que hem vist. Voliem fer la carretera dels Trolls o Trollstigen com diuen aquí. Una carretera que té un 10% de pendent i sembla que s’enfili pel mig d’una cinglera. A més la travessa un impressionant salt d’aigua que cau des de 180 metres d’altura.(fotografia). A dalt de tot, com no, un munt de xiringuitos amb tota mena de records noruegs. El coll està a una altura d’uns 750 metres i hi ha força neu als voltants i aigua per tot arreu. Baixant per l’altre costat la carretera és molt més suau i a banda i banda està ple de salts d’aigua que cauen de les muntanyes. Una cosa molt curiosa d’aquesta vall són la quantitat de xiringuitos on venen maduixes, la veritat, tota la vall fa olor de maduixes, sembla increïble però és cert. Obres la finestra i sents olor de maduixes, i evidentment n’hem comprat i són boníssimes. Al final de la vall hi ha el poble de Valldal qu és on ens trobem ara. A l’àrea de autocaravanes hi ha rentadora i assecadora (pagant eh? No us penseu i no pas poc) Ens convenia molt ja rentar i estem aquí matant les hores que tarda la màquina a rentar i assecar. Demà farem el fiord Geiranger, diuen que és el més estret de Noruega. Ja us ho explicarem.
Fins al pròxim wifi
Roger i Laura
4 comentaris:
Encara us anem seguint, amb moltes ganes de llegir els comentaris que feu del meravellós paisatge que podeu observar en directe.
Alerta els TROLLS,que a les nits fan de les seves!!!
Gemma P.
Molt bé jovent, no teniu por de res, tan si plou com si fa sol, vosaltres amunt, llavors hi han les conseqüencies, però aixo no importa, lo que sí importa són les marevelles que podeu comtemplar com és aquesta posta de sol tan marevellosa.
Aprofiteu-ho tot perquè els dies van passant.
Una abraçada
buenas xiquets, vaig de puto cul perquè encara treballo, només volia donar-vos records perquè fa dies que no us escrivia, de moment aquí tot calmat ja arribarà la tempesta d'aqui a uns 15 dies , molts records i fins aviat, bon viatge de baixxada
m@rc
Bones!!
doncs res nens que vigileu amb aquestes carreteres tan bèsties k la veritat és que fan molta impressió i que aprofiteu k cada cop quedat menys.
Un petó i una abraçada.
ALBA
Publica un comentari a l'entrada