Ja ha arribat el bò i la calor 29º

Hooooola què tal.

Bé que resulta que definitivament les Lofoten només s’han deixat veure un trosset però és veu que és l’estiu d’aquí. Després de fer nit prop de Hamnoya el divendres vam anar fins a l’últim poble de les illes lofoten ( almenys les més grans ja que n’hi ha encara dues de més petites però ja queden molt lluny i s’ha d’agafar ferry) El poble de Ä sí, sí, Ä així de curt ( Aquesta lletra amb una rodoneta a sobre que no tenim en el teclat és la última de l’alfabet norueg). Ä és un poble que no té res d’especial i suposem que és turístic pel nom i perquè és l’últim. Com que les boires continuaven enganxades a les muntanyes vam decidir de marxar ja de les illes (sembla que no els hi devem caure bé o són molt vergonyoses perquè noi no hi ha hagut manera). Tenim dues opcions: A: desfem tot el camí i baixem cap a Bodo (650Km) o B: agafem un ferry i amb tres horetes ens plantem a Bodo. Fets els càlculs de gasoil i altres decidim agafar el ferry i marxem cap a Moskenes a pocs kilòmetres de Ä i ens posem a la cua. El ferry surt a les 14:00 i a la una quan arribem ja hi ha molta cua, potser haurem d’esperar el següent ( 19:30) i... evidentment no hi vam cabre, per tant, tarda de panxing.

A la poca estona ens truquen a la porta, resulta que era una dona de Madrid que ens va veure la matricula i al moment aparèix un matrimoni amb els seus dos fills de Sabadell que ens van veure la senyera. Res que en poca estona vam muntar una tertúlia que va fer l’espera molt més amena. A més a més, resulta que ens coneixiem d’un foro d’autocaravanistes que hi ha per internet, ja és casualitat. O sigui que vam estar xerrant i xerrant fins entrar al ferry i dins al ferry i inclús vam anar dormir junts ( cadascú a la seva autocaravana no penseu malament eh?) en una àrea fora de Bodo. Molt bona gent i molt trempats. Per cert si en Jordi llegeix el blog que pensi amb el nostre salmó.

Avui hem fet matinada perquè ahir vam arribar molt tard amb el ferry , les 12 de la nit més o menys, i ens posavem al llit gairebé a la una. Ha estat un dia de viatge. El paisatge ja ha començat a canviar ja no és tan feréstec com a les Lofoten o el Nord i ja hi ha molts més arbres En alguns llocs la carretera ens feia pensar en imatges de Canadà, una carretera serpentejant enmig de boscos i boscos d’avets i unes muntanyes altíssimes i rocalloses a un costat. Això sí, a l’altre costat sempre el mar. Hem pujat força amunt en un coll de muntanya/altiplà que tornava a mostrar un paisatge sense arbres, amb congestes de neu i un riu força ràpid d’aigües molt cristalines a tocar la carretera. Quan baixavem de l’altiplà ens hem trobat amb un complex turísitic que vés per on coincidia amb el cercle polar àrtic, és a dir, que ja l’hem travessat en direcció sud. La veritat és que tot avui ha fet un dia esplèndid de sol i inclús calor en alguns moments. En dies així els noruegs i noruegues es treuen ja tota la roba que poden com si estiguéssim a 36º . Ens hem endinsat per una carretera molt estreta dins el parc natural d’Svartissen. Aquest parc és un dels més grans de Noruega i agafa des de gairebé la frontera amb Suècia fins al mar. Dins seu hi ha un dels glaciars més grans que dona nom al parc, l’Svartissen. Volíem anar a visitar una de les seves 60 llengües i hem arribat al lloc d’on surt la barqueta que t’hi acosta per acabar de fer el recorregut a peu però anavem tard, a les 4 era l’últim viatge ( quina mania de plegar tant d’hora si tenen llum fins a les tantes) o sigui que ens quedarem a passar la nit al costat del llac on desemboca la glacera. El llac té un color d’aigua de desgel ( entre gris i verdós tèrbol) i al fons se sent molt soroll d’aigua i entreveiem un immens salt. Tot aquest llac no fa gaires anys era encara llengua de la glacera però amb l’escalfament del planeta la glacera ha retrocedit més de 2 km. No ho hem vist però es veu que enmig del llac hi han construït un túnel ( d’això els noruegs en saben perquè cada dos per tres hi ha túnels força importants ) per desaiguar aigua del llac ja que quan es fonen quantitats importants de gel es produeixen importants inundacions. Bé a veure si fa bon temps i us ho podem explicar.

Actualització abans de penjar el nou escrit, avui hem visitat el glaciar i ha valgut molt la pena. Després de 20 min de barca i una horeta de caminar hem arribat a la llengua del glaciar Svartisen i la veritat és que impressiona força, sembla que sigui petits però quan veus el tamany de la gent que s'hi acosta ( inconscients) t'adones realment de la inmensitat de la paret de gel. A més a més hem vist caure un tros, segurament era del tamany d'un camionet i ha fet força soroll, no imaginem com deu ser quan en cau algun dels que hem vist penjant que deurien tenir l'alçada del campanar de Sant Pere o més.

Us posem les fotos de l'escrit anterior i un parel per aquest a veure si es pengen. El mapa ens costa molt actualitzar-lo, ho provarem

Fins al pròxim wifi
Roger i Laura