El salt del salmó

Hoooooooooooola què tal

Quants dies eh? És que això de les wifi és com una loteria, a vegades en trobes i a vegades no, de fet sempre n’hi ha alguna però protegides i clar uns no som pirates informàtics i hem d’esperar a trobar-ne alguna d’alguna ànima caritativa que la tingui desprotegida i ens en deixi un trosset una estona. Devem fer força efecte amb la autocaravana parada en algun carrerot i una antena a dalt.

Bé, anem al gra. Després de la fantàstica visita a la glacera Svartissen continuem el nostre camí cap a Trondheim. De camí ens parem al salt d’aigua de lakfossen. Al igual que el salt d’aigua de Malsevfossen no té una gran altura però la quantitat d’aigua que hi baixa és molt important i ho fa amb molta força. Quan arribem a baix al riu veig un paio amb un teleobjectiu fotografiant el salt i li dic a la Laura - Aquest es pensa que fotografiarà un salmó remuntant el riu jajajaja. La Laura que em mira i em diu, -Doncs sí, mira com n’hi ha que salten. Sí senyor ja podia anar rient si et fixaves una mica només veies que salmons saltant desesperadament a contracorrent, increïble. Com poden aquest animals remuntar aquests salts d’aigua que baixen amb tanta força? És bonic de veure la veritat. A més suposem que en punts com el salt d’aigua n’hi ha gran quantitat que s’ajunten intentant superar-lo. A la Foto en podeu veure un. Continuem avall direcció a Trondheim. El paisatge ara ha canviat força, és bastant pla ( molts turonets) hi ha moltes granges i camps de cereals per tot arreu que arriben fins a ran de mar. Encara els queda força dies per segar-los alguns, això de que “ al juny la falç al puny” aquí dalt no funciona gaire. A mig camí parem a veure una esglesieta medieval de pedra a la localitat d’Snasa i de pas voregem tot el gran llac que dona nom a aquesta localitat ( si el de Banyoles al costat d’aquest és un bassalet de no res). Al vespre del dilluns arribem a Trondheim, ens fiquem fins al propi centre i aparquem, fins l’endemà a les 8 no hem de pagar i el lloc és a 5 minuts escassos del centre de la ciutat.

Trondheim és la tercera ciutat més important de Noruega amb uns 150000 habitants i és la més antiga. La va fundar un tal Olav fa més de mil anys. Precisament aquest dilluns comença un festival de música i espectacles anomenat Olvfestivalen o una cosa així. Després de sopar anem a fer un volt. Aquí ja es pon el sol durant unes hores però no s’acaba de fer fosc del tot. Ens acostem a la catedral i al pati medieval del palau episcopal. Fa molt bona pinta però tot hi haver-hi gent el mercat medieval que hi ha instal.lat ja està tancat. De sobte veiem un munt de gent i ens hi acostem. Serà un espectacle del festival? Doncs no!! Resultaven ser una colla de pelegrins amb un seguit de mossens que estaven fent una mena de novena a Sant Olav ( aquesta catedral es veu que és com Lourdes de la església ortodoxa noruega i hi ha força pelegrinatges) doncs res que acabat la mena de rosari fan processó cap a la catedral i nosaltres al darrera i cap dins. La catedral d’estil majoritariament gòtic és sensacional per fora, princialment la seva façana tota plena d’escultures. Però per dins encara és molt més bonica, hi ha molt poca llum, però la justa per veure els seus detalls perfectament. L’altar està col.locat al mig del creuer i les cadires no estan mirant a l’altar sinó mirant al centre de la catedral on hi ha un ample passadís. De cop comença a sonar l’orgue i la veritat és que l’ambient va agafar un aire encara més especial. Música d’orgue quatre paraules dels sacerdots en norueg i després es van afegir un cor de noies (pell de gallina) total com que aquesta mena de novena durava fins a les 6 del matí, vam dir que Sant Olav segurament entendria el nostre cansament i ens vam retirar a dormir. Ahir dimarts 29 al matí vam tornar a visitar la ciutat, el seu pont de fusta les cases de colors sobre el riu aguantades totes amb pilars de fusta des de fa cents d’anys (foto), el fortí de dalt del turó on per pujar-hi hi ha una pendent considerable. ( a la forta pujada del fortí, els noruegs han inventat una mena de remuntador per bicis. Hi ha com una mena de rail per on hi puja una plataforma on poses el peu i tu damunt la bici i t’empeny fins a dalt, ja té nassos). Després hem visitat el mercat medieval, si fa no fa com el de Vic però en petit, hi ha les mateixes coses a tot arreu ( sabons, garrapinyades, disfresses de cavallers ... i aquí molts objectes religiosos). Però bé, ficat dins el pati medieval del bisbe doncs té el seu encant. Hem tornat a entrar a la catedral però hi tornava a haver missa i no ens han deixat entrar gaire endins. Total que vam marxar de Trondheim ja en direcció a la carretera de l’atlàntic. Sense enganyar-vos potser hem fet més de 12 km de túnels, alguns d’ells en túnels de més de 4 km i per sota el mar, i hem vist i travessat ponts espectaculars de mes de 900 metres de llargada ( noi aquests noruegs tenen calers ) a més hem hagut d’agafar 2 ferrys i ara a les 22:00 ens trobem parats a l’entrada de la carretera de l’atlàntic. Aquí diuen que és el trajecte de carretera més bonic del món però hi ha una boira que no es veu a 10 metres o sigui que parem i a veure si demà la podem veure i us expliquem què tal.

Bé avui 30 us escrivim des de Alesund i ... evidentment aquest matí la boira no ha aixecat o sigui que ens hem quedat amb les ganes de veure la carretera de l'Atlànitc( bé almenys hem vist l'asfalt ) una carretera literalment sobre el mar travessa una colla d'illots enganxats entre ells per ponts i esculls de pedra. Què hi farem sembla que portem una mica de gafe perquè acabada la carretera la boira ha desaparegut ( aquest coi de boira es posa sobre el mar i no hi ha tu tia que la tregui). Acabem de visitar Alesund, molt bonic i ara marxem cap a la illa de Runde a veure una altre de les més importants colònies d'ocells marins de Noruega.

Vinga, fins al pròxim wifi que esperem no sigui tant espaiat com aquest.
A mésem sembla que hem pogut actualitzar el mapa.
Roger i Laura